ASPECTES GEOGRÀFICS DE LA VALL D'AIGÜES VIVES-LA BARRACA D'AIGÜES VIVES
La vall d'Aigües Vives es troba emplaçat a la comarca Ribera Alta, província de València, limitant amb la subcomarca de la Valldigna. Les seves coordenades són 39º 05' 59'' Nord i 0º 22 '15'' Oest. Forma part d'una sèrie de valls paral·leles, al costat dels de la Casella i la Murta, d'orientació nord-oest-sud-est que formen part dels últims contraforts del Sistema Ibèric. La vall d'Aigües Vives és el major d'ells, delimitat per la Serra de les Agulles, de pendents dures i amb una alçada màxima de 553 metres, i el relleu del Realeng-Falzia, molt més suau. Té una forma semblant a la d'un fus, amb entrades-sortides molt clares. El pas des d'Alzira o Carcaixent a la vall es realitza per un estret passadís (l'Estret). D'acord avancem cap al nucli poblacional de la Barraca d'Aigües Vives, es va eixamplant fins a tornar a tancar-se al Portitxol que marca la sortida natural cap als termes municipals de Benifairó i Simat de Valldigna.
El Barranc de'Estret assenyala el punt més baix del mateix. Recull les aportacions del Barranc de la Falzia i dels vessants de la vall. Tenen molta importància les aigües subterrànies i les nombroses fonts que es formen quan plou prou. La font del poble i la de la Falzia, al costat de la del Convent són històricament les més conegudes.
Les comunicacions terrestres es limiten, en l'actualitat, a la carretera comarcal 3322 de Tavernes a Llíria, que travessa la vall, de força trànsit tot l'any, sobretot a l'estiu, per la proximitat de les platges.
La vall d'Aigües Vives s'ha convertit, com a espai verd, en el "pulmó" d'Alzira. Ho demostra el gran nombre de xalets, cases de camp, urbanitzacions (Santa Marina) i un cam p de golf. És de gran valor ecològic ja que manté, encara, masses forestals de pins i garriga, importants.
Des del punt de vista poblacional al poble de La Barraca es dóna un procés d'envelliment. La població per al 2014 va ser de 875 habitants que sobrepassa els 1.000 si comptem les persones que viuen als xalets.
El sector primari és important, sobretot l'agricultura citrícola que és, pràcticament un monocultiu. Predominen les petites propietats (minifundisme) amb algunes excepcions com ara l'antiga finca de la Colònia de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de València, propietat del Bollo i la que pertany a la família arrossera Sos. En relació a la taronja, hi ha un magatzem per comercialitzar-la. La ramaderia és pràcticament inexistent. No hi ha indústries i al sector terciari destaquen el British School Alzira i l'Hospital NISA Aigües Vives.
El poble de La Barraca d'Aigües Vives és una Entitat Local Menor que ha depès tradicionalment dels municipis d'Alzira (la major part) i Carcaixent (la part més xicoteta). S'articula a partir de la carretera comarcal, encara que la part més antiga és la de la part de Carcaixent (carrer Font de la Falzia) on es troba la xicoteta església parroquial, el safareig i la font.
Eugenio García Almiñana
( TEXTE DE LA WEB DE L'AJUNTAMENT DE LA BARRACA D'AIGÜES VIVES.http://www.labarracadaiguesvives.es/page/aspectos- geograficos )
RUTES PER LA VALL D'AIGÜES VIVES.
En primer lloc dir que a la vall d'aigües vives SOLS tenim un tram de senda homologada i es la corresponent a la "Ruta dels monestirs" (trinxera portixol al pas del pobre). La particularitat de la privacitat de les nostres muntanyes i el fet que durant mes de 50 anys s'ha visgut d'esquenes a les muntanyes ha provocat que les sendes sols sigen utilitzades majoritariment per els caçadors, i poc mès, aquesta poca utilitzaciò no ajuda a una bona conservaciò de les sendes, per tant cal tindre en compter aquestos handicaps a l'hora de gaudir de les nostres muntanyes.
A T E N C I Ò
AVIS IMPORTANT.
10/10/2018
Volem informar a tots els amics que solen fer rutes per La Barraca d'Aigües Vives de la situaciò i estat de les sendes afectades per l'incendi de juny de 2016. Actualment molts trams de senda estan difuminats, ja que la vegetaciò regenerada cobreix tota la superficie, però el mes IMPORTANT es que en les zones d'arbratge , moltes sendes estan inhabilitades per caiguda de arbres grans.
Un clar eixemple es la circular Barranc Surdets- Falzia-Montot-Falzia. Molts trams estan difuminats, i el tram desde el mirador del Montot a la cova dels pilarets (ultim tram) esta colapsada la senda per caiguda d'arbres, impracticable de moment . ( es pot pujar desde la Falzia a la coveta , re-oberta el 6/10/18, pero sols este tram).
AVIS IMPORTANT
24/02/2020
Desgraciadament continuem amb un estat lamentble de les sendes a les nostres muntanyes. afegir a la caiguda d'arbres cremats , la caiguda d'arbres sans desprès de pasar el temporal "Gloria" per les nostres terres, per eixe motiu TORNA A ESTAR TANCADA LA SENDA DE PUJADA A LA COVA DELS PILARETS.